10/20/2009

Mala gent

El 6 de desembre proper, com cada any, és commemora el referèndum constitucional. Més o menys tenim l’obligació de fer alguna cosa i hom planteja fer una exposició sobre la realitat plural de l’estat espanyol a hores d’ara. Per tal de dur-la a terme, la cap del departament de castellà, barcelonina i catalanoparlant de tota la vida, es posà en contacte amb l’institut Ramon Llull de Londres, organisme dedicat, com és conegut, a la difusió de la cultura catalana, per tal d’obtenir la seva col•laboració. La consulta però és infructuosa, no valen saber res d’un institut espanyol, ni del dia de la constitució. No els interessa, ni el document que finalment fonamenta la seva existència, ni col•laborar amb un treball de difusió fet per uns catalans residents a l’exterior, si no és que, pel fet de treballar a l’Institut espanyol, hom perd la condició de català.

Etiquetes de comentaris: ,

3 Comments:

Anonymous Xavier said...

Son comisarios políticos. Esto no tiene remedio.

6:44 a. m.  
Blogger Rab said...

No justifico l’actitud del IRL, sembla una altra oportunitat perduda. Però a mi em passa quelcom semblant quan el consolat espanyol a Edinburgh és incapaç d’atendre’m en català; no tenen ni tan sols els formularis traduïts. I a més a més veig una revista dels del grup del “Manifiesto por la lengua, etc” atiant l’odi contra tot el que sigui català en una oficina pública que representa a tots els espanyols.

La condició de catalans la perdem quan som part d’un estat que no ens accepta com a iguals –a no ser que renunciem a la nostra llengua.

De comissaris polítics hi ha a tot arreu, i jo crec que aquests si que no tenen remei. Ja portem molts anys.

9:48 p. m.  
Blogger Jordi said...

Bé, em sembla que no fa falta gaire pressió de l'estat per fer renunciar els catalans a la seva llengua. De fet, cada cop estic més convençut que als catalans la llengüa els importa més aviat poc. En tot cas, aquest Estat ofereix curs de català a llocs com Londres i tot i que això no sigui gaire, jo no estic tampoc satisfet amb el tractament donat oficialment a la nostra llengua, cal recordar que, en situacions anàlogues, ni l'estat italià, ni el francès, ni el britànic fan res de semblant. D'altra banda partir de la base que de comisaris polítics hi ha a tot arreu, em sembla un bona invitació a deixar les coses com estan.

9:31 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home