Diaris de franc

Havia vist a Catalunya l’aparició dels diaris gratuïts i és sabut que els diaris convencionals estan tots, si fa no fa, a l’UCI financerament parlant (intel•lectualment, sovint estan fins i tot pitjor). Allò que no havia vist encara és la conversió d’un diari convencional en premsa gratuïta com s’esdevindrà el proper mes quan l’Evening Standard deixi de valer cinquanta penics, per passar a ser distribuït gratuïtament. (de fet, ara ja el donen de franc pel carrer després de les vuit dels vespre). Més que d’aposta potser caldria parlar directament de caprici del seu nou propietari, crec recordar un rus. Rumiant-m’ho bé però tampoc no és tan nou, jo he estat tres anys a l’Hospitalet llegint gratis El Mundo, que cada dia deixava a les portes del meu centre un parell de centenars d’exemplars de la seva edició diària. De fet, atesa la subordinació i la dependència dels nostres diaris envers el poder polític i econòmic, sembla ben raonable acabar amb aquesta enutjosa formalitat d’haver de pagar un euro, molt menys del cost real de producció segurament, i molt més del que val.