9/10/2009

Més sobre la segona guerra mundial

En un article de dimarts passat a l’Avui, en Ferran plantejà la qüestió dels guanyadors i perdedors de la segona guerra mundial. Fa un temps, no sé ben bé quan, vaig donar notícia en aquest dietari d’un debat cel•lebrat entorn d’aquesta qüestió a l’IWM. Llavors alguns interlocutors donaren respostes prou clares. Certament qui no la va guanyar va ser Polònia i tampoc, evidentment, el Regne Unit. És clar que la perspectiva merament ideològica és confusa i des del nostre present n’és difícil trobar-ne el sentit. Possiblement el concepte de guerra contra el totalitarisme té un evident regust a anacrònic. La democràcia liberal no gaudia de gaire prestigi ni partidaris després de la depressió del 29. Que tot plegat fou força contingent queda demostrat, per exemple, al llibre de Beevor sobre la caiguda de Berlin, quan ens explica que Stalin tingué por fins al darrer moment d’un acord entre els nazis i els anglo-americans i, per tant, un canvi d’aliances, potser perquè com diuen els castellans, “piensa el ladrón que todos son de su condición”. Crec que Orwell reflectí molt de la veritat de l’ambient polític del moment a la descripció de les inestables aliances de les potencies que es reparteixen el mon al seu 1984.
Hume a la seva Història d’Anglaterra remarca amb ironia que, tot i que les guerres del XVII foren guerres de religió, no hi hagué cap contendent que un algun moment pno actés amb estats de confessions oposades contra estats de la mateixa confessió. Si pensem que la ideologia política és el substitut de la religió diria que l’observació de Hume manté la seva vigència. Prescindint de la religió, i dels seus succedanis, i centrant-nos en una perspectiva geopolítica la resposta és des del meu punt de vista molt clara. La derrotada de la primera i la segona guerra mundial, la mateixa guerra de fet com pensà Patocka, és Europa. Després d’ambdues guerres els europeus que gaudien d’un domini quasi absolut del planeta es converteixen en apèndixs, entranyables si voleu però essencialment irrellevants, dels seus successors que són una altra cosa. Una perspectiva cultural és en aquest cas complementaria i en el fons idèntica a la de la geo-política: el perdedor de les dues guerres fou l’ideal de la il•lustració, que començar a morir al fang de les trinxeres del Somme.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

1 Comments:

Blogger Cristina said...

Cert, recordes que aquell historiador va apuntar que Rússia n'és la guanyadora. Jo crec que Rússia potser sí, però els russos no...

WW2 és una guerra on tothom hi perd

7:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home