8/21/2009

Un poemari sobre Londres

No havia tingut mai l’honor que em fos dedicat un llibre. Des del juliol passat ja no puc dir això. La Teresa Costa em dedicà, junt amb la Cristina, la seva recopilació de poemes sobre aquesta ciutat on en aquests moments tinc la meva llar (més o menys). Crec que la millor manera d’expressar el meu agraïment és fer constar la meva certesa del fet que aquest poemes m’ajudaren a recordar aquest període, que ja s’apropa al seu final, com un temps de felicitat. Reprodueixo un dels poemes, el dedicat al racó més “meu” de la ciutat, el parc del meu barri.

Queen’s Park

Pluja i treball de jardiner
bategen mandales d’arrel celta
pètals vermells i violeta
que refulgeixen com ametistes i robins

Tota la vegetació respira
el ritme de l’univers.
Però aquí avets i roures
oficien de menhirs
en temples d’aigua.
Som a cobert en un cel opalí.
Les deeses que estrenen mirada
des de l’inici del temps
sostenen amb mà auroral
la llum argent de la posta.

Etiquetes de comentaris: ,

1 Comments:

Blogger Cristina said...

Certament bons records i un honor per a nosaltres

6:54 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home