Navarra
El Marc
La Júlia
Santa Maria d'Eunate, el meu racó navarrès preferitPasso uns dies a Navarra amb el meu germà i la seva família. Des de Puentelareina, que prenem com a punt de partida, visitem Olite, la foz del Lumbier, Javier, Leyre, Roncesvalles i la capital. Només havia passat unes hores per Pamplona molts anys abans i no en coneixia gairebé res d’aquestes terres espanyolíssimes en tot llevat de la fiscalitat. Els nens aclaparen quasi tota la nostra atenció i no puc oferir grans conclusions més enllà del fet que la qualitat de vida sembla superior a la de les ciutats catalanes, cosa que tampoc és gaire difícil. Com em passa sovint quan viatjo per Espanya, em sobta el contrast entre un final de l’edat Media que deixa mostres magnifiques i una època moderna que passà sense pena ni glòria. Per un partidari del XVII i del XVIII això no ajuda gaire a sentir-te a gust al lloc. En tot cas, aprofito l’avinentesa per deixar nous testimonis de com el Marc i la Júlia es van fent cada cop més grans i guapos.
posted by Jordi at 21:41:00
5 Comments:
Para comérselos! Son muy guapos! (los niños, no la iglesia)
Un abrazo
Guapos i eixerits, els menuts!
(Abans havíem d'esperar a revelar les fotos dels viatges. Ara és instantani).
Navarra és extraordinària, un lloc on sempre tornaria. A part d'estimada la trobo exòtica, però no necessàriament per espanyola. Un detall: em sembla que t'has confós amb un dels topònims. Hi ha una Foz de Lumbier (no "del Lemier").
Efectivament, el lloc on vaig estar-hi va ser la foz de Lumbier, ja ho he corregit. Cal dir que al parlar de l'espanyolitat no em referia tant a les meves impressions com als tòpics imperants sobre el lloc
Espanya encara està a l'Edad Media (com dius tu hehe), i com ja saps, a mi també se`m fa insuportable. Els pitis estàn guapissims
Publica un comentari a l'entrada
<< Home