6/18/2009

The power of movies

The power of Movies és el títol d’un llibre de Colin McGinn que he estat llegint aquests darrers dies. McGinn és un filòsof format a Oxford que ara treballa a la Universitat de Miami. Ha intervingut a la polèmica entorn de la relació entre ment i cos defensant la posició qualificada com a misterianisme. En aquest llibre parla poc del cos, tot i que si d’alguna de les parts del cos, i molt més de la ment ja que la tesi del llibre rau en considerar que la potència de l’art cinematogràfic es troba en el fet que el cine és un mecanisme que reprodueix la manera de funcionar de la ment. És una tesi propera a la defensada per Daniel Frampton en el seu llibre Filmosophy, però exposada de manera més amable i amb menys ganes d’estar a l’avantguarda. Per McGinn la vella definició de Hollywood com a fàbrica de somnis no és una metàfora sinó una indicació literal referida i la imatge mental és l’analogia més propera a una imatge fílmica. Des d’aquesta base el llibre fa una exploració paral•lela entre la nostra vida interior i el fet cinematogràfic que li permet desplegar els nombrosos elements de coincidència.
Cal acabar per confessar que des d’una elemental introspecció m’he de declarar de tot incapaç de pronunciar-me sobre l’hipòtesi de Mr. McGinn. Pel que m’han explicat els meus pares, em van dur al cine des de que era molt petit, quan encara no parlava del tot la qual cosa significa que jo he estat espectador de cinema abans de tenir ment. No puc tenir clar llavors on és la causa i on l’efecte. McGinn és del 1950 és a dir que una vivència semblant és més aviat probable. Per cert, la seva pel•lícula preferida sense cap dubte és Brief Encounter, una elecció que no comparteixo, però que em sembla especialment simpàtica.

Etiquetes de comentaris: ,

2 Comments:

Blogger Teresa said...

I tant, que tenies ment!
El que passa que el nostre temps d'infantesa funciona amb la ment simbòlica fins que hi anem incorporant la discursiva o racional, com es vulgui dir. Una ment i altre ens proporcionen un coneixement de la realitat. La majoria oblida fer servir la ment simbòlica, encara que resta a l'inconscient.

12:05 p. m.  
Blogger Jordi said...

Suposo que no esmentem el mateix amb el terme ment. Jo diria que si hi ha una cosa així com l'inconscient, una afirmació prou dubtosa, pertanyeria al psiquisme però mai a la ment

6:20 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home