Pembrokeshire, per acabar
Palau del Bisbe de Lamphey
Castell de Carew
Lilyponds de Bosherston
St. Gowan's
Castell de Pembroke
Castell de Carew
Lilyponds de Bosherston
St. Gowan's
Castell de Pembroke
Pembrokeshire té també alguns llocs interessant fora del Coastal National Walk. Possiblement el de més anomenada és el castell de Pembroke, un dels més importants conservats a Gales que, com ja vaig explicar en un altre ocasió, és possiblement el país on es conserven més castells d’Europa. Fa uns sis-cents anys una jove vídua, catorze anys només, infantà qui després seria Enric VII, el fundador de la dinastia dels Tudor i per tant l’iniciador dels temps moderns en el que acabaria sent el Regne Unit (les dues dinasties que modelaren l’Anglaterra moderna eren per tant d’origen no anglès: gal•lesos i escocesos).La visita estava guiada per un dels voluntaris als quals normalment estan encomanades aquestes tasques que desplegà uns simpatia i una intel•ligència excepcional. Ens explicà també que el castell és el lloc originari de tots els Fitzgerald (literalment fill de Gerald) cosa que incloïa per tant la família Kennedy i, si admeteu una concepció del tot clàssica de la família, la gran Ella Fitzgerald.
A l’extrem més occidental de la illa, Saint Gowan, un dels molts finals de la terra que hi ha a la costa atlàntica, és un lloc amb una personalitat singular. Bastida al segle XI, es confon de lluny amb el penya-segat on es fonamenta. Dues milles al nord, a Bosherston uns estancs construït artificialment defineixen un interessant contrapunt al paisatge coster que descrivíem ahir. Per dins, hi ha també molts vestigis de l’edat mitjana quan l’economia del país estava vinculada als ordres monàstics fins a l’època d’Enric VIII. A Carew, hi ha encara en funcionament un molí d’aigua, al costat d’un castell i a Lampheyles restes de l’antic palau del bisbe, un dels pocs edificis d’aquesta mena que encara resta, més o menys, dempeus a l’illa.
A l’extrem més occidental de la illa, Saint Gowan, un dels molts finals de la terra que hi ha a la costa atlàntica, és un lloc amb una personalitat singular. Bastida al segle XI, es confon de lluny amb el penya-segat on es fonamenta. Dues milles al nord, a Bosherston uns estancs construït artificialment defineixen un interessant contrapunt al paisatge coster que descrivíem ahir. Per dins, hi ha també molts vestigis de l’edat mitjana quan l’economia del país estava vinculada als ordres monàstics fins a l’època d’Enric VIII. A Carew, hi ha encara en funcionament un molí d’aigua, al costat d’un castell i a Lampheyles restes de l’antic palau del bisbe, un dels pocs edificis d’aquesta mena que encara resta, més o menys, dempeus a l’illa.
2 Comments:
I tant que vas agafar bon temps, ja torna a fer fred!!! Fotos boníssimes
Per qui no hagi estat a aquests llocs de Gales, amb les descripcions i dades que reportes se'n fa una bona idea.
Els viatgers anglesos són els reis d'escriure cròniques de viatges.
Però els catalans, viatgers com som, Déu n'hi do.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home