Katyn

S’ha estrenat fa poc als cines de Londres, Katyn la pel•lícula de Wadja sobre la famosa matança de gairebé tota l’oficialitat polonesa a la segona Guerra Mundial. No havia vist pel•lícules de Wadja des de feia molt anys i no en tenia un record precís ni fiable. La pel•lícula em va semblar que tenia un interès cinematogràficament limitat o si més no, no es corresponia del tot amb els meus gustos; jo crec que al cine els plans massa propers s’han de dosificar molt, però, en qualsevol cas, hi havia motius extracinematogràfics que justificaven sobradament el meu interès. Allò més valuós del film és que no es centra només a l’assassinat massiu, sinó que reflecteix també les conseqüències i el dilema als que s’enfrontaren els familiars de les víctimes. En aquest sentit la història més significativa és la de les dues germanes d’un pilot que mantenen activitats del tot contraposades: mentre una pensa que la seva vida només té sentit com a testimoni de la infàmia patida pel seu germà, significativament ven el seus cabells a una actriu amb el cap afaitat que ha de fer el paper d’Antigona, la segon pensa que tot esforç serà debades, ja que no sols la resurrecció del germà és impossible, sinó també la resurrecció de Polònia, un pronòstic que evidentment es mostrà com a cert, almenys, a l’eternitat que equival a una vida humana