God is back

Dilluns passat a la LSE, John Gray fa un presentació del llibre God is Back, junt amb un dels seus autors John Micklethwait. La tesi del llibre és que un dels fenòmens més característics del nostre temps ha estat un revifament de la religió propiciat pel que podríem anomenar, seguint la idea dels autors, l¡adveniment de la llibertat de mercat religiós. El cas dels Estats Units provaria aquesta afirmació. La vigorització de la religió hauria de veure’s així com una conseqüència de la competència entre les diferents religions. Gray es mostrà plenament d’acord amb la primera idea, la mort de Déu ha estat una profecia fallida amb l’excepció d’alguna península decadent. Això implica òbviament una falsació absoluta de totes les teories progressistes, és a dir, il•lustrades, de la història. Vist com ha anat tot plegat, és difícil, em sembla, intentar negar aquest fet, però és clar que això obliga a un cert treball de ubicació a la realitat a tots els que, com jo, hem estat educats a la fe del progrés. La segona tesí és, però, molt més discutible ja que potser aquí hi ha una projecció massa grollera de l’experiència occidental. La seva contrastació implicaria un examen a fons del ressorgiment que està experimentat el confucianisme a Xina, o l’hinduisme a la India, fenòmens d’entrada més connectats al nacionalisme que al lliure mercat.