5/27/2009

Tensa espera

Anul•lada qualsevol altra dimensió de la meva personalitat, que d’altra banda cada cop en té menys, i obligat a romandre enfront de l’ordinador tota la tarda, quedo reduït a la meva condició de barcelonista acèrrim mentre el temps s’escola molt, massa, poc a poc. Les nostres baixes en defensa no em deixen ser optimista, però després d’haver seguit l’equip molts partits aquest any, sí tinc la tranquil•litat de saber que es complirà amb l’exigència mínima i essencial que enuncià Menotti quan era entrenador del Barça: es guanyi o es perdi l’equip haurà donat la cara (malauradament no sempre fou així en el temps de Menotti). La premsa aquí no està menys obsedida amb el partit que la catalana. De tot el llegit em sembla interessant la lectura “política” del partit feta des del Guardian (diari com esquerrà i, en el seu origen, mancunià) on veuen el partit com l’enfrontament entre una concepció neoliberal, la del MU, i una que podríem dir comunitarista, representada pel Barça. Efectivament, mentre que el MU pertany a un grup de companyies americanes, el Barça és propietat dels seus socis. Els afeccionats del MU són només, en canvi, consumidors, clients de l’entitat. A això cal afegir que el Barça és l’únic dels grans clubs europeus que no porta publicitat a la samarreta, cosa que constitueix un altre argument pel comentarista, David Conn. Tant de bo, avui es faci efectiu el pregonat esfondrament del neoliberalisme, ni que sigui només per aquesta tarda.

Etiquetes de comentaris: ,

5 Comments:

Blogger Ramon said...

El neolioliberalisme acaba de caure derrotat per un africà i un representant del país del corralito.

visca el barça'

Ramon

10:42 p. m.  
Blogger Alicia said...

Quina passada!!!! Triplete!!!!
Parece que el triunfo del Barça nos ha hecho olvidarnos a todos (aunque sea por un rato) de la jodida crisis!!!
Hala majete! Ahora a disfrutarlo!

6:21 a. m.  
Anonymous Xavier said...

Gracias y perdona por la tarde pasada delante del ordenador.
Estoy de acuerdo con la lectura política del enfrentamiento de ayer, el Manchester no deja de ser una empresa que se compra y se vendre, y el Barça no.

6:44 a. m.  
Blogger Cristina said...

És una satisfacció molt gran que de tant en tant guanyin els bons. I ho dic en tots els sentits possibles que té la paraula bo.

Visca el Barça i visca Catalunya

5:30 p. m.  
Anonymous Toni said...

Encara que una mica tard, jo també vull deixar clar que he disfrutat moltissim amb el triplet.
Quin gust veure jugar aquest equip!!!
Felicitats a tots els culés.
Una abraçada
Toni.

1:58 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home