Le journal d'un curé de campagne

Le journal d’un curé de campagne és el tercer film rodat per Bressson, però per a molts és pot considerar com el primer. De fet, fou el primer on escrigué el guió, basat en una novel•la de Bernanos, i on el protagonista, Claude Laydu, desenvolupà per primera vegada el mètode de no-actuació que Bresson imposà a els seus actors a les pel•lícules posteriors fent palès el seu refús absolut de qualsevol mena de teatralitat. Menys brillant, o menys famosa, que Pickpocket el rigor de la seva posada en escena no és menys petit que el de la recreació de Crim i Castig. Seixanta anys després segueix essent un film que refusant qualsevol concessió a la sentimentalitat resulta del tot commovedor. Una de les millors descripcions que mai s’hagin fet del que significa un vida en solitud i una vida mancada de certeses; la vida d’un ser eternament desplaçat, mancat de lloc al món. Un altre cop com al darrer film que comentàvem aquí, hi ha un final feliç paradoxal perquè es presenta associat amb el moment de la mort, reconeixement de la única possibilitat d’alliberament pel protagonista amb la seva constatació que la Grâce est partout