Three Monkeys

Three Monkeys és el títol escollit per la distribució internacional del darrer film del més prestigiós director turc Nuri Bilge Ceylan, projectat a la darrera edició del festival de Cannes. És la història d’un home, un xofer, que accepta la proposta del seu cap, un polític que prepara unes eleccions, per anar a la presó en el seu lloc. Aquesta decisió acaba tenint efectes poderosos i inesperats a la seva vida, a la de la seva família i més radicalment encara a la del polític. Vaig anar a veure-la un dia tot sortint de l’institut a les sis de la tarda, la meva pitjor hora ara que se’m torna a trencar l’associació entre nit i son. A part d’aquest no petit problema, s’afegia el capficament estèril a les qüestions burocràtiques que suposadament haurien d’omplir la meva existència, per tot això un film que, pel seu temps narratiu, sovint pot recordar Antonioni no va ser una experiència del tot fàcil. Malgrat tot val la pena dedicar una estona a aquest film que ens presenta un Istambul allunyat de la postal turística per tres molts bones raons: En primer lloc, i seria una raó suficient, per la seva fotografia, diferent a qualsevol de les que hagi vist fins ara en una pantalla, una molt bona exploració a les possibilitats de la fotografia digital. En segon lloc, per les seves interpretacions, d’una autenticitat fora del comú i finalment perquè la visió de la pel•lícula no desmenteix la relació amb Dostoeivski plantejada pel BFI, tot presentant uns personatges reclosos en una ofegant situació de tancament i desert moral