Romeu i Julieta

Divendres anem al Globe a veure una representació de Romeu i Julieta. Duem tots els alumnes de batxillerat, la major part dels quals no han estat mai al Globe. La representació té un gran èxit entre ells, totalment guanyats pel dinamisme de la posada en escena i la inclusió de balls i música, tot mirant de recrear el que era un representació de l’època. (com avui em deia una companya d’Història i la Lola va escriure fa un poc a un comentari, malgrat el consens universal reprovatori és sorprenent com de vegades els alumnes reaccionen de bé quan se’ls ofereix alguna cosa que val la pena. Sovint els professors ens equivoquem quan ens deixem dur pel pessimisme imperant) De fet, l’espectacle no desmereix del bon nivell que caracteritza l’activitat teatral d’aquesta ciutat. Crec que no havia llegit mai el text de l’obra i constato que les prevencions que podria causar una certa banalització de la trama no són gens merescudes. L’obra no té res d’ingènua i es modèlica pel que fa a la seva representació del temps. Tota la trama es desenvolupa en dos o tres dies i Shakespeare assoleix transmetre de manera convincent, la pressa i la urgència que és el mode predominat d’aquesta manera de ser al món dita joventut. Com ja he comentat abans, l’ambient del Globe afavoreix més els elements còmics que no pas els tràgics i precisament per això algunes de les meves companyes mostraven un cert recel envers un muntatge que atorga clarament centralitat als elements còmics. Tanmateix he de dir que aquest caràcter es corresponia perfectament amb la meva representació mental mentre llegia l’obra. Fer dels dos amants uns herois romàntics seriosos només pot venir d’intencions possiblement alienes a Shakespeare. Romeu és clarament un eixelebrat i Julieta massa jove quan comença l’obra. Tampoc són tan personatges lliurats a un destí inexorable com les víctimes d’una sèrie de malentesos, de la mala sort i també de la pròpia immaduresa. En aquest sentit és essencial per fer una representació plausible de l’obra respectar dins de la mesura del possible, les edats dels protagonistes, com ha fet el muntatge del Globe.