Ensenyament públic i privat

A Catalunya segueix discutint-se la llei d’educació i un element imprescindible per entendre allò que està passant és la dualitat entre l’ensenyament públic i el concertat; el primer defensat teòricament per tots els partits, el segon defensat a la pràctica per tots els partits, amb l’excepció d’Iniciativa que és potser també a la pràctica qui més s’esforça en desprestigiar el públic. No vull reobrir una polèmica que es ja una mica tronada, només constatar un fet. Fa poc a la meva família hem hagut de buscar un col•legi per nens que comencen la seva escolarització. El fet és que tot i que en principi la primera opció era l’escola pública, la insuficiència de la seva oferta obligarà a optar per la concertada. No és pas un cas aïllat, però d’això no es parla mai als diaris ni a la televisió, cosa que segurament no és per casualitat. A una Democràcia és important expressar el propi punt de vista, però també fer clar des d’on es configura aquest punt de vista, Tanmateix, pel que fa a aquesta qüestió, tothom vol presentar-se com a neutral, quan a la majoria del casos aquesta neutralitat és del tot imaginaria. Potser tampoc és tan important. Avui llegia com en Juan Marsé, parlant dels anys quaranta, recordava el judici del seu pare sobre la completa irrealitat de la premsa del moment. Com altres herències del franquisme, aquí la continuïtat és més gran del que sembla.