3/02/2009

Anorexie et desir mimètique

En aquest llibre Rene Girard fa una reflexió des del seu àmbit propi d’antropòleg sobre el fenomen de l’anorèxia. És clar que fins i tot els pocs inclinats a acceptar la teoria de la universalitat del desig mimètic, no poden deixar de tenir en compte el paper que la imitació té en aquest afer. En aquest sentit l’argumentació de Girard és ben solida. Més discutible i més agosarada és la segona part de la tesi que estableix el caràcter sacrificial de les víctimes d’aquesta malaltia. El seu punt fort és que aquí efectivament ningú es sostreu a la unanimitat que constitueix el fonament de la decisió d’aquestes víctimes. Tothom vol estar més prim. La primor a la nostra societat és un valor indiscutible i innegociable. En aquest sentit hi ha per Girard una analogia clara amb el terrorisme i més enllà d’això amb el principi maquiavèl•lic del fi que justifica els mitjans, la guia per excel•lència de les nostres pràctiques més enllà del fet que ens inventem discursos fetitxitzadors. Girard utilitza el tema de l’anorèxia per defensar la seva concepció de la religió com a eix de la vida humana. Sembla un fet corroborat per les estadístiques que la major part de víctimes d’aquesta malaltia pertanyen a famílies “alliberades”, és a dir desvinculades de qualsevol connexió amb la religió. Això sembla confirmar que quan hom pensa haver acabat amb la religió aquesta torna per la porta del darrera però amb formes, alhora, més ridícules i cruels.
Girard parla de l’Anorèxia i també de la bulímia que en un cert sentit és la malaltia pròpiament característica del nostre temps i això per dues raons bàsiques:la primera, perquè és una metàfora perfecte de l’estat de la nostra cultura després del postmodernisme i perquè la bulímica és l’exemple per excel•lència de com en el desig l’heterocentrisme és indestriable de l’egocentrisme. La bulímica menja per ella, però vomita pels altres. Més enllà de les víctimes individuals, aquesta seria la conclusió del llibre, l’anorèxia i la bulímia són malalties socials d’una civilització obsedida amb el menjar i que ha creat mites absurds sobre el passat des de les seves obsessions.

Etiquetes de comentaris: , , ,

1 Comments:

Blogger Teresa said...

No he llegit aquest llibre de Girard, no puc parlar-ne, però segur que és interessant per a reflexionar sobre els mals del nostre temps. L'anorexia és un tema molt complex, tant que al respecte caldria universalitzar poc i particularitzar més. Vull dir que no hi ha anorèxia sinó anorèxies. Així com no associar aquesta malaltia amb la modernitat només. L'anorèxia existeix des que la persona té consciència d'ella mateixa. L'anorèxia té un component reactiu molt gran. És una violència exercida contra el propi cos que reacciona contra una violència externa...

2:41 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home