Un Hivern extremadament dur

El meu carrer,ahir a mitjanit





L'esglesia del barri, ara pragmàticament reconvertida en edifici d'apartaments
El parc del canal
El claustre de l'institut

A l’obra de Shakespeare, com correspon a un fill de la seva època, acostumen a ser freqüents els paral•lelismes entre el macrocosmos i el microcosmos, així els esdeveniment atmosfèrics sovint són signes de turbulències anímiques, polítiques, etc. Quelcom semblant ha passat aquest cop de setmana, mentre tots els diaris parlen ja no tant de crisis, com d’una recessió que ha dur a un canvi profund de mentalita,t i el govern laborista s’enfronta per primera vegada en molts anys a un seguit de vagues a l’àmbit industrial, Londres ha viscut avui un dia més aviat caòtic. Des d’ahir al vespre ha estat nevant de manera molt persistent i avui tota la ciutat apareixia sota un mantell blanc. Com és d’esperar moltes línies del metro no funcionaven i no hi havia autobusos, vitals a la xarxa de transport de la ciutat. Les escoles han tancat, nosaltres també, i molta gent ha optat per no anar a treballar. De fet, a Portobello Road a les dues de la tarda la major part dels negocis estaven tancats i barrats. Ha estat un dia de vacances extraordinari, per jugar amb la neu. Evidentment hi haurà pèrdues econòmiques quantioses que venen en el pitjor moment.
Mentre tant al Regne Unit la recessió comença a tenir efectes a l’àmbit de l’educació amb la decisió del govern de nacionalitzar les escoles privades que no tenen expectatives de mantenir-se econòmicament el proper curs, quan probablement hi haurà una forta caiguda de les matricules en aquests centres. Ara per ara, cinc d’aquestes escoles han estat reconvertides en Acadèmies. Les escoles privades escolaritzen el 7% de l’alumnat d’ Anglaterra i Gales, xifra que ben segur es reduirà l’any vinent. Eton però no tancarà i aquesta és la veritablement important, sobre tot a hores d’ara quan el poder tornarà aviat a mans d’alguns distingits ex-alumnes d’aquest centre.