L'escola a Kuramathi i a la premsa catalana

Certament un dels motius per desplaçar-te cin mil milles és oblidar-te tant com puguis de tot el que t`envolta. No és però fàcil ni que no sigui el cas que tinguis la sort de tenir un caràcter poc obsessiu (que no és pas el meu cas). Així passejant per una de les illes vaig tenir l’oportunitat d’entrar a l’escola local (que és la mostrada a la foto). Vaig constatar que malgrat que la temperatura rarament baixi dels 25º fan classe habitualment i normalment. La solució tecnològica utilitzada no és especialment sofisticada i sembla a l’abast de les possibilitats del país,en general, i del departament d’educació en particular.
No segueixo per aquest camí, però perquè la polèmica sobre el calendari és una d’aquestes coses en les que val la pena no barrejar-s’hi gaire. És difícil en una qüestió tan relativament senzilla, dir disbarats tan grans. No és sorprenent, però sí lamentable, el caràcter de linxament moral del professorat en general expressat pels qui escriuen als diaris. Una campanya d’aquesta mena és del tot impensable al Regne Unit, com a qualsevol país amb una democràcia de certa qualitat. Nosaltres però això no ho tenim i un dels motius principals d’aquesta degradació és que a Catalunya la noció de premsa independent sembla ésser quasi metafísicament impossible. Allò que mostren articles, com el publicat per Aira a El Singular o les intervencions de Cuni, és que en el cas de molts d’aquests periodistes, però em sap greu anomenar-los així perquè l’ofici en ell mateix no té res d’indigne, a la servitud i la incultura s’uneix el ressentiment, del qual en tinc notícies certes. És evident que sovint les condicions laborals del periodistes normalment no són especialment bones i per tant viuen pitjor que altra mena de llicenciats universitaris. Òbviament els que es queixin d’això potser haurien de pensar que aquests altres llicenciats, els professors entre ells, han fet carreres de debò, però segurament això no és del tot llur culpa, encara que al capdavall ho paguem tots. En qualsevol cas, aquest linxament és significatiu perquè els motius de ressentiment poden ser els mateixos envers metges, advocats, etc, però aquesta mena de campanyes no existeixen en aquest cassos i segurament això té sentit des de la perspectiva que adoptarem fa uns anys a l’escrit sobre el Malestar a l’ensenyament quan parlàvem de la degradació social de la consideració del professorat i del seu desplaçament del camp intel•lectual envers esferes de menys prestigi i reconeixement social.