lliura esterlina

Un dels records més clars de la meva arribada a Londres l’any 2004 era l’escàndol que sovint em produïen els preus de les coses. No podia pas estar-me de posar el preus en euros i les diferències em semblaven abismals. Tot això està ja passant a la història. En un termini molt breu la paritat entre la lliure i l’euro serà un fet. Tot i que el canvi oficial encara assenyali una petita diferència a favor de la moneda anglesa (1,1 al canvi), diumenge 20 lliures només et proporcionaven 18 euros als cambistes d’Oxford Street Al darrer any, la pèrdua de valor de la lliura ha estat espectacular, fins al punt que això ha propiciat una vigorització de la capital britànica com a destí turístic. Cada cop es troben, per exemple, més francesos que fan viatges ràpids, moguts pel fet que els preus en lliures comencen a ser més que competitius amb els del seu país. Això és bo pel comerç britànic tot i que no és prou per conjurar els presagis negatius sobre el futur dels negocis d’aquesta ciutat. La caiguda de les vendes és molt pronunciada i no sembla que aquest Nadal porti una recuperació. Tanmateix, hi ha unes víctimes molt clares de les caigudes de la lliura: els nombrosos britànics que han preferit jubilar-se a altres llocs d’Europa on la moneda és l’Euro. El seu projecte de vida es basava en gran part a la superioritat del valor de la seva moneda sobre la divisa europea, un fet que ells veien quasi com a natural. La superioritat però, està a prop d’esvair-se. Potser hi ha aquí una lliçó i és que sembla que l’àmbit de l’economia res no es pot donar com a massa segur.