Repulsion

Com que el futur pertany a Blue-ray cada cop és més fàcil trobar DVDs a preus irrisoris. Al Southbank trobo un pack amb les tres primeres pel·lícules de Polanski. Començo amb la segona, Repulsion un film britànic de l’any 1965 protagonitzat per Catherine Deneuve. L’havia vist faria més de vint i cinc anys en una projecció televisiva i no en recordava gaire cosa. La pel·lícula es pot inscriure dins del gènere del terror, tot i que les pors que afligeixen el personatge de Deneuve no tenen cap origen extern, sinó que estan arrelades a la seva ment. Més de quaranta anys després la pel·lícula manté la seva capacitat de crear una atmosfera opressiva, asfixiant. Personalment però allò que m’interessa més de la pel·lícula és el seu caràcter de perfecta il·lustració d’un canvi fonamental a la cinematografia dels seixanta: la desaparició del cineastes d’ofici (Hawks, Fellini, Ford, Visconti) i l’adveniment dels cineastes formats a la reflexió cinèfila, ja des de l’activitat crítica (com els anglesos o francesos del moment) o des de les aules universitàries, com fora el cas de Coppola, Scorsese o el mateix Polanski. Hom pot fruir de Repulsion per ella mateixa, però també és pot considerar un sofisticat exercici de comentari de text i de ,variació sobre altres treballs anteriors. El referent clar és òbviament, Psicosis d’Alfred Hitchcock. La diferència és que la rossa aquí no és la víctima sinó el botxí, tot i que la seva situació mental la fa un parent proper de l’infortunat Norman Bates. Com Hitchcock, Polanski es sentia deutor del moviment surrealista la influència del qual és obvia a les parts oníriques de la pel·lícula i també en altres detalls com la insistència en mostrar-nos sovint només un dels ulls de Catherine Deneuve (vegi’s la il·lustració). En tot cas, la pel·lícula mostra que el pas per la universitat de Polanski fou ben aprofitat. El seu domini del mecanismes narratius és absolut, així com la seva habilitat per inserir detalls que arrodoneixen el conjunt com, per exemple, el conill progressivament putrefacte que acaba constituint el company de Deneuve a la seva reclusió voluntària