Nietzsche i Pla

Com els iogurts també els ambaixadors tenen data de caducitat. A Londres hem canviat d’ambaixador no fa gaire. Del que hi havia fins ara, en Carlos Miranda, tenia un molt bon concepte. Recordo especialment la seva presència a l’homenatge als brigadistes internacionals, el juliol del 2006, la primera vegada que un representant del govern espanyol acudia a aquest acte i el seu discurs correcte, sota una bandera constitucional envoltada de banderes de la República. El nou ambaixador és una figura també curiosa. És un català de San Cugat del Vallés amb una llarga carrera diplomàtica i un currículum com a escriptor força apreciable constituït per varies novel·les i llibres de narració i un assaig intitulat Pla i Nietzsche. Afinitats i coincidències. Pel que he vist, em sembla que la seva escriptura alterna l’ús del català i el castellà, cosa que, atès com està el pati, sembla una refinada forma de suïcidi social, però imagino que des de un profitós exercici de la carrera diplomàtica hom es pot permetre aquests luxes. Vaig conèixer l’ambaixador el dia 3 amb motiu de la visita de la ministra. La conversa fou ateses les circumstàncies perfectament intranscendent. M’he llegit també el seu assaig, del que no coneixia l’existència, òbviament interessat per aquest dos autors fonamentals des de tots els punts de vista. El llibre es fonamentalment una juxtaposició de cites, Casajuana s’amaga molt decididament darrera les paraules del autors, maldant mostrar els punts de convergència entre ambdós Atesa la vàlua literària de tots dos i la seva facilitat per dir coses de manera breu i concisa, no cal dir que el llibre es deixa llegir d’una manera plaent. Els 13 primer capítols, parlen de les coincidències i el darrer està dedicat als punts de dissentiment. Tot i que per Casajuana són menys, des del meu punt de vista resulten molt més importants. Pla està òbviament influït per un cert Nietzsche (diferent del que per exemple en Morey m’explicava a la facultat). Aquesta influència és un fet fatal, necessari e inevitable Possiblement cap membre de la seva generació podia escapar d’alguna manera a la seva influència. Els propòsits finals no tenen res a veure. Nietzsche és essencialment un revolucionari, un home caracteritzat per una ambició gegantina. Només des d’aquesta ambició es podria emprendre la tasca de refutar el platonisme (en el seu cas que tingué una comprensió cabdal del platonisme, hi ha també refutadors trivials del platonisme que es basen en no entendre res de Plató). En comparació amb ell, Pla és humil, i molt més ajustat als límits. Dir d’una altra manera, sempre he pensat que la relació de Nietzsche amb el romanticisme és ben ambigua, la de Pla no ho és en absolut, no sembla dubtar del caràcter malaltís d’aquest moviment. Crec que el llibre és molt més reeixit pel que fa a Pla. Si més no, compleix amb el propòsit del seu autor de mostrar que Pla no és un simple pagès reaccionari (com cert corrent del progressisme nacionalista català manté a hores d’ara i mantenia amb més virulència fa uns anys quan es va escriure l’assaig) sinó un dels intel·lectuals menys simplistes que ha produït el nostre país. Les obres de Nietzsche però són figues d’un altre paner. Fins i tot pels especialistes és un autor terriblement relliscós. No cal haver-lo llegit gaire per saber que amb les cites de Nietszsche descontextualitzades es pot construir quasi qualsevol cosa, en aquest sentit l’aproximació de Casajuana resulta potser un xic atabalada i mancada de rigor.