10/13/2008

Crisi

Absorbit amb les noves obligacions disposo de menys temps per mirar la premsa, però els darrers dies és difícil deixar de buscar un moment perquè els diaris en van plens de notícies econòmiques, la importància de les quals no pot ser menystinguda. Aquí al Regne Unit la crisi ha suposat en un cert sentit un respir pel govern laborista i el seu cap, de sobte projectat a un escenari on pot fer valer la seva reputació de gestor solvent, una reputació de la que està mancat David Cameron, la millor opció del qual, com ja varem comentar, era que no passessin gaire coses d’aquí a les eleccions. Tanmateix, aquest respir por ser momentani. Una situació de recessió mai acostuma a ser favorable als partits que exerceixen el govern i com deia el diumenge Nick Cohen, a un excel·lent article a The Guardian, el nou escenari que podria definir-se sembla més aviat favorable a un vigorització de les posicions de l’extrema dreta, l’opció de les classes mitges quan se n’adonen del caràcter fictici de la seva situació. A The New Statesman per cert la pregunta feta als lectors coincidia amb el tema que en Ferran Saez va tractat a l’Avui fa tres setmanes. La pregunta en concret era si aquesta crisi suposava el final del capitalisme. Una bona part dels lectors pensava que sí. Jo hagués votat més aviat que no, fonamentalment perquè no hi ha cap alternativa. Penso també però, que hi haurà una darrera crisi i no cal ser marxista per això, sinó només tenir una certa sensibilitat històrica. Crec també que aquesta crisi pot ser pitjor que les precedents, per exemple la dels setanta, per dos raons bàsiques: la primera, és que estem a unes societat més atomitzades on les xarxes socials son més febles. La segona, la palesa crisi de lideratge a gairebé tot arreu. No tothom s’ha llegit Lasch, però molta gent està d’acord amb les seves tesis. Les elits fa temps que es van rebel·lar i la nostra situació és del tot antiplatònica: no manen ni de bon tros els millors. (això val per a qualsevol país del món però a alguns països mediterranis, és encara més evident)

Etiquetes de comentaris: , ,

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

Vigileu amb la lliura esterlina: només cal mirar Islàndia (la corona islandesa s'ha devaluat un 70%) per saber que fora del dólar i de l'euro hi ha poca vida. Poquíssima.

7:03 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Voldria afegir un comentari a la darrera frase. Fa tres dies vaig poder escoltar en directe un "discurs" d'un polític català al poder. El que es fa immediatament palès és que si aquesta és la mena de persones que arriben a les institucions, efectivament, aquest país no te remei.

9:33 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home