The lavender hill mob

The Lavender Hill Mob fou una de les comèdies més reeixides de la llegendària productora Ealing. La pel·lícula explica el robatori d’un milió de lliures en or per una banda formada per l’empleat discret i anodí que ha estat prenent cura del transport molt anys, un fabricant de souvenirs que exporta Torres Eiffiel a Paris (si fan un remake aquest paper ho haurà de fer un xinés) i dos lladregots de poca volada. Les torres són fonamentals perquè són el mitjà per fer sortir l’or de la illa. Com a mostra de que la pel·lícula fou rodada a un altre època potser pugui servir el fet que els guionistes plantejaren a la direcció del banc d’Anglaterra quins mitjans hi haurien de sostreure’ls un milió de lliures i la direcció del banc feu una comissió que estudià la qüestió i els hi feu diversos suggeriments. La pel·lícula es pot veure com un precedent de la italiana Rufufu pel que fa el seu argument, però mentre que la segona mostra un sentit de l’humor del tot italià, The Lavender Hill Mob és quintaessencialment anglesa, amb una mirada amable però en el fons gens condescendent sobre allò britànic. La pel·lícula es deixa veure molt bé, amb un ritme sostingut i una esplèndida localització d’exteriors a un Londres on el record de la Luftwaffe encara era molt present. De totes maneres si hagués de quedar-me amb només una cosa, triaria el treball del seu protagonista, un Alec Guinnes pletòric i que segurament fou una inspiració certa per un Peter Sellers, que sovint es va limitar a ser el seu imitador.