Gloria

Molt a poquet a poquet perquè l’any passat el temps no em va donar massa de si, vaig anar reveient algunes de les pel·lícules de John Cassavetes, un cineasta fonamental a l’Amèrica dels setanta. Fa dos anys el BFI en va fer un cicle de cinc pel·lícules entre les que destacava Opening Nigth, segons Josep Maria Pou el millor films que s’ha rodat mai sobre el mon del teatre. La protagonista era Gena Rowlands, com a gairebé tots els seus films. Aquesta actriu aparegué també al que potser és el meu Cassavetes preferit, A woman under the influence, un dels retrats més esfereïdors del que suposa una situació d’inestabilitat mental. Avui però vull parlar del darrer dels films que he pogut veure, en aquest cas reveure, Gloria. A diferència de les altres, Gloria tingué un cert èxit de públic, o com a mínim una presència en els canals de distribució més convencionals i li valgué a la seva actriu principal una nominació com a millor actriu principal. Quasi trenta anys després Gloria és un film que ha resistit molt bé el pas del temps i és un exemple de l’habilitat del seu creador. És un film fàcil de seguir a la seva peripècia, amb la narrativa fluïda pròpia del millor cine americà, però que al mateix temps palesa molt bé la personalitat de Cassavetes en el seu gust i la seva minuciositat en mostrat els carrers de Nova York sense estalviar-nos la seva sordidesa, mostrant en definitiva, la ciutat viscuda per la gent de les classes mitges i baixes. Molts dels moments d’acció no tenen res a envejar a escenes d’acció de pel·lícules convencionals, però allò que no és gens convencional es donar el paper protagonista a una dona que ja no era jove i que no semblava haver tingut una existència santa. El personatge de Gena Rowlands és probablement un dels més atípics del thriller americà. Allò que m’agrada especialmente de Cassavetes en aquest film, i a la seva trajectòria en general, és el seu refús a jutjar. Presenta allò que els personatges fan sense perdre gaire partit ni a favor ni en contra. No se n’amaguen els motius pels que poden dur a terme aquestes accions però no s’ens imposa cap mena d’explicació, una mirada clara i indulgent.