9/05/2008

Adrià

Darrer diumenge d’agost, molt plujós. Amb poca esma de fer cap excursió ens quedem a la ciutat i aprofitem per veure l’exposició sobre l’emperador Adrià que ofereix fins a finals d’octubre el museu britànic. La quantitat de gent és relativament suportable per ser diumenge i una exposició d’aquestes característiques, tot i que no podem veure cap dels objectes exposats en les vitrines dedicades a la muralla d’Adrià, de llarg, la part de l’exposició més interessant pel públic anglès. Fou impossible trobar una escletxa per apropar-s’hi. Com que no varem poder atansar-nos, no és possible comparar, però certament l’exposició té molts altres objectes de gran interès, alguns provinents dels fons del mateix museu i d’altres, de llocs del mateix nivell com el Louvre, els museus vaticans o el museu egipci d’El Cairo. Possiblement l’objecte més impactant és el cap d’una monumental estàtua de l’emperador que fou desenterrada fa només un any en unes excavacions a Turquia. Personalment m’han agradat molt els retrats egipcis del segle segon de la nostra era, cedit pel museu d’El Cairo, en relació a la mort de l’amant d’Adrià, Antoninus al Nil. Tinc una certa predilecció per aquesta mena de pintura alhora tan llunyana i tan propera. L’exposició és congruent amb la importància de la figura d’aquest emperador, que potser és el més celebrat, fora dels fundadors de l’imperi, i sense cap mena de dubte el que ens ha legat un patrimoni arquitectònic de més valor, com ho palesen dues obres com el Panteó i el seu Mausoleu. Evidentment el seu nom està associat a una obra menys important però molt definidora d’Anglaterra: la ja esmentada muralla, que dos mil anys després encara serveix per delimitar el país. L’exposició parla dels paral·lelismes amb l’actualitat i certament hi ha un d’obvi. Adrià heretà l’imperi romà quan tingué la seva màxima extensió però una de les seves primeres decisions fou retirar-se d’alguns llocs, com ara, Mesopotamia, una decisió prudent que molts anglesos pensen que Blair hauria d’haver imitat en el seu moment


Etiquetes de comentaris: ,