8/30/2008

Retorn

Des del dilluns soc a Londres, però fins aquest matí no he pogut posar-me una estona a teclejar algunes paraules. L’estiu ja està quasi del tot oblidat i el que resta a la meva memòria ho faré constar aquí. La setmana s’ha consumit del tot entre les parets de l’institut i del meu nou, sinistre, despatx. El dietari se’n ressentirà però confio que seguirà viu. El contrast amb Vilanova ha estat esfereïdor. A Catalunya el temps no ha estat gaire bo, però aquí a Londres ha estat miserable. No ha plogut gens però l’absència del sol ha estat absoluta. Avui, hi ha una mica més de llum i si els deterministes climàtics tinguessin raó m’hauria de sentir optimista. L’ambient aquí és un xic apocalíptic, tothom sembla estar molt preocupat per la situació econòmica i Gordon Brown assumeix la seva funció de bec expiatori. El triomf electoral dels conservadors dintre de dos anys està previst tan ineluctablement com qualsevol fet del calendari. Per tot plegat, el carnaval de Noting Hill ha estat una mica més mogut que d’altres anys i s’ha superat un record de detencions. Vaig veure una mica des del tren quan tornava de Heathrow però definitivament no tinc esma per participar gaire en aquestes festes multitudinàries, malgrat la meva simpatia per tot allò que representa aquest festival, proper a les festes de la diversitat de l’antic moll de la fusta, però de fet totalment oposades.

Etiquetes de comentaris: ,