Brief encounter

Fa pocs dies parlava de la projecció de Brief encounter dins del cicle dedicat a David Lean pel BFI. Des de febrer hom té també l’oportunitat de veure una versió teatral de Brief Encounter al Cinemaworld Haymarket. L’espectacle no és ben bé allò que va escriure Coward. En gran part és un espectacle sobre la pel·lícula i també una comèdia musical on s’han inserit algunes cançons de Mr. Coward. La companyia d’actors és més aviat reduïda, però el seu nivell és alt i són els mateixos actors els que realitzen l’acompanyament musical i ocasionalment ballen. Vista des d’un altre lloc això pot potser resultar estrany però de fet el treball de Coward s’inscrivia sovint a l’àmbit del musical i la presència de Stanley Holloway a la versió fílmica establia un clar lligam pels espectadors britànics del moment. A l’espectacle són important també les projeccions que es fan sobre una cortina propera als personatges, cosa que permet recrear a l’escenari de manera força convincent allò que ens mostra Woody Allen a un dels seus millors films, The purple rose of Cairo (fa poc en una entrevista deia Allen que potser era la seva millor pel·lícula, una afirmació que probablement estaria a prop de compartir) amb els personatges entrant als trens des d’on s’acomiaden. El teatre estava ple, tot i que al mateix temps s’estava jugant la final de Wimbledon, i el públic s’ho va passar molt bé. La directora de l’espectacle subratllava a la presentació que Brief encounter és una història sobre la superació personal. Tant Laura com Alec són persones que viuen la seva existència des d’una posició d’autolimitació I el seu breu encontre els permet un redescobriment del seu jo autèntic, propiciat pel reconeixement que l’altre fa d’allò que ells s’han acostumat del tot a amagar. Diríem, que el seu idil·li és una reparació de la seva veritable naturalesa. Vist així, això explicaria que la historia, quaranta anys després pugui encara commoure’ns encara que el marc moral s’hagi modificat radicalment. Des de les meves obsessions allò que m’agrada de Brief encounter és el seu missatge tranquil·litzador i ambigu sobre la llibertat humana. Potser no som de fet lliures, no sabrem mai res en certesa sobre la qüestió, però sentir que no som lliures és del tot intolerable, inacceptable.