Albert Aparici

Possiblement no podríem haver trobat un lloc millor per fer el comiat amb l’Albert i la Carmen que el Benugo, el restaurant a la vora del riu i dins de les instal·lacions del BFI. L’amor pel cine és una de les moltes coses que jo i l’Albert tenim en comú. Suposo que serà difícil passar per aquest lloc sense recordar-me’n, perquè hem passat un bon grapat d’hores junts. També hem compartit un amor i un interès immens per aquesta ciutat. Va arribar-hi fa sis anys amb el propòsit de fruir-ne. Ho ha fet i ens ha ajudat a d’altres com jo a gaudir-ne. Encara hi hauria més afinitats de les que parlar, possiblement de caràcter més íntim i elemental referides a un sentiment de com estem al mon, de com estem llançats al mon, molt comú, tot i que ha donat lloc a pràctiques vitals no exactament coincidents. Estic segur que l’Albert sabrà fer el seu canvi de vida per bé, tot i que pels que quedem aquí serà una mica pitjor. Tampoc cal posar-se trist perquè ben segur l’any vinent ens retrobarem, potser a Londres, potser al Marroc i espero que a tots dos llocs. Per ara, però ha vingut el moment de suspendre temporalment aquest dietari que vol ajustar-se literalment al seu títol i que per tant no té sentit quan soc fora de Londres. Ho reprendré a finals d’agost.