Hume sobre Hobbes
Aquest és el judici de David Hume sobre Hobbes al darrer volum de la seva història d’Anglaterra:
Cap autor del seu temps fou més celebrat tant dins com fora del país que Hobbes. Al nostre temps, ningú no en fa esment. Un exemple ben viu de la precarietat de qualsevol reputació fonamentada al raonament i la filosofia! Una comèdia plaent, que descriu els costums dels seus temps i fa un retrat fidel de la naturalesa és una obra duradora que pot ser transmesa a la posteritat. En canvi, un sistema, tant sí és de física com de metafísica, generalment deu el seu èxit a la novetat i en el moment en què és examinat amb imparcialitat es fan paleses les seves febleses. La política de Hobbes només és valida per promoure la tirania i la seva ètica per fomentar el llibertinatge. Malgrat ser un enemic de la religió, al seu esperit no hi havia res de l’esperit de l’escepticisme, sinó que era prou positiu i dogmàtic com per pensar que la raó humana, i la seva en particular, era capaç d’assolir una completa convicció en aquestes matèries. La claredat i la propietat de l’estil son les principals excel·lències dels seus escrits. Personalment sempre ha estat presentat com a un home virtuós; cosa no gens sorprenent malgrat el caràcter llibertí de la seva doctrina ètica. La timidesa és el principal defecte que se li ha retret. Va viure fins a una edat molt avançada; tot i que mai no va ser capaç de reconciliar-se personalment amb la idea de la mort. La gosadia de les seves opinions i sentiments contrasten poderosament amb aquesta part del seu caràcter. Va morir en
History of England, vol. 6, p. 153
Diria jo que com a mínim parlant de hobbes és fa un error fonamental que no és només propi de Hume sinó de la lectura que el seu temps feu de l’obra de Hobbes. Tanmateix el text val la pena, no sols per saber alguna cosa de Hobbes sinó especialment per revelar-nos alguns trets de qui era Hume i del seus punts de vista entorn de la relació entorn del valor de la filosofia i de la relació etre vida i filosofia.
2 Comments:
Aprofito la meva ignorància i pregunto: fa algun comentari Hume respecte del llibre que Hobbes dedicà a la guerra civil, el Behemoth?
No ho recordo pas i tampoc ho crec. Hume treballa fonts referents als actors directes i gairebé mai fa referència a allò que podríem dir-ne fonts secundàries. La seva confiança a Hobbes si hem de deduir aquest parràgraf havia de ser a més migrada. De fet, en un cert sentit son esperits del tot antitètics.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home