Wight

La passejada que varem fer dissabte passat la Cristina i jo pel vessant més occidental de la illa de Wigth fou especialment memorable, perquè poques vegades en un sol dia hem tingut l’oportunitat de trobar tantes coses idiosincràticament angleses en tant poc temps. En primer lloc caminarem des de la badia de Freshwater fins a l’extrem occidental de la illa, tres roques blanques, la superfície de la illa és bàsicament guix, que per això reben el nom de The Needles. El camí abasta unes tres milles i transcorre per la vora d’una filera de penya-segats. Rep el nom de Tenysson trail, perquè el famós poeta tenia una casa a Freshwater i el costum de passejar-ho sovint. De fet, una creu de pedra el commemorà a mig camí. Vaig fruir especialment del camí amb l’espectacle del mar, colpejant els murs de pedra. La Cristina no tant, no acabava de creure’s la meva defensa del poder tonificant del vent, potser sí un xic fort, marí. Al costat de les roques hi ha restes d’una altra passió britànica: tot allò relacionat amb els temes militars. Hi rau un vell lloc d’artilleria que funcionà des de 1863 fins el 1954. Ha estat reconstruït i hom pot veure quina mena d’instal·lacions eren incloses en un complex d’aquestes característiques. El final de la bateria, no significà el final de la presència militar al lloc. Al seu costat es construí un complex en on es desenvoluparen les proves del programa aeronàutic anglès que acabà amb la crisi econòmica dels setanta. Els “black Knigth” i els “black arrow” foren provats i es començà a preparar el fet més gloriós de la història aeronàutica anglesa: el llançament mitjançant un projectil britànic d’un satèl·lit artificial només britànic, el Prosper, encara en òrbita tot i que fora d’us. Tot i que bona part del complex ha estat desmantellat encara es poden veure ben clarament les plataformes de llançament. Una milla a l’Oest hi ha l’alum Bay, una imponent paret rocosa amb una coloració peculiar. Allà trobem una altra cosa típicament anglesa, la tercera al costat dels paisatges marítims sublims i els forts militars: un parc d’atraccions al mig aparentment del no-res amb totes les diversions més o menys obligades en aquest casos. Encara restarem dos dies més a la illa, voltant-la amb el cotxe per fer-nos una idea. En general, semblava un lloc extremadament civilitzat, tranquil i plaent. Un lloc fonamentalment turístic adaptat al gust del públic anglès. Dues atraccions històriques em semblaren però de primer ordre. En primer lloc, les restes de la vila romana de Bradling on es conserven uns mosaics de l’època romana en un estat molt bo i produint una curiosa sensació d’incongruència, un mosaic no acaba de ser una idea a aquestes contrades, la segona atracció és l’Osborne House, la mansió on la reina Victòria s’hi estigué la major part del seu regnat. Segurament el testimoni més important d’una època que fou el moment més brillant de la història d’aquest país.