racionalitat

Escrivíem fa més o menys vint anys entorn de la contraposició entre l’ésser històric de l’home i l’ésser racional. L’operació de dubte de la primera meditació és el moment en què el segon es defineix en contraposició al primer. Això és un fet no només a la realitat del text cartesià sinó possiblement a la vida dels que cerquen alguna cosa així com aclarir-se. Com passa sovint, les possibilitats de valoració són contradictòries. Hom pot assumir-ho en un sentit paulí, fora el cas de Descartes i optar per la via épica-agonística, no vull utilitzar aquests termes en cap sentit pejoratiu, també hom pot considerar que aquesta operació equival sempre a una mena d’auto-amputació, el camí transitat pel nietzschianisme. Aquesta fou l’opció majoritària al segle anterior, des d’on ens hem fet, la raó per la qual el radicalisme cartesià ha quedat condemnat a un anacronisme extravagant.