Supressió del nocturn

Llegeixo dissabte a la premsa la notícia de la desaparició imminent i fulminant del batxillerat nocturn el proper curs. No faré una defensa aquí de la necessitat de mantenir aquest règim d’estudis. Sé prou bé que els motius adduïts pel Departament són essencialment veritat i, encara més, que a la pràctica donar classe a nocturn era una de les “canongies” de les que els professors de secundària podíem gaudir. Tinc clar a més que fins i tot la seva existència pot ser considerada com a contradictòria. El batxillerat i bon nombre de carreres tenen com a finalitat essencial diferir tant com es pugui la incorporació al mon del treball de tanta població com sigui possible, per tant, un hipotètic alumne que vulgui estudiar i treball ha de ser considerat un ser intempestiu i anòmal. Ara bé, allò que no em sembla fàcil d’admetre és l’afirmació del Departament segons la qual l’ensenyament a distància servirà per substituir el nocturn. Com a molt, servirà per a expedir títols però poca cosa més. Sé que també és intempestiu i anòmal manifestar-se tan obertament en contra del “futur” és a dir dels estudis online, però com ens recordava el Luri no fa gaire les úniques coses que aprenem seriosament a la vida, son les que aprenem mitjançant el diàleg. Accepto, però que el departament no comparteixi el meu raonament, ja que això significaria posar en dubte el principi que tots els professors som uns perfectes inútils, cosa que constitueix el principi bàsic de la seva acció pedagògica