dove cottage

Dove cottage és el nom de la casa on el poeta Wordsworth visqués durant gairebé vuit anys a la vora del llac Grasmere, un dels molts que li han valgut a la regió de Cumbria, ésser coneguda com a Lake district. És una de les quatre cases on residí el poeta que poden ser visitades pel públic. La visita és guiada per uns guies molt entusiastes de l’obra i la vida del poeta. Les seves explicacions incidien a les dificultats de combinar el compromís amb la poesia exigit per l’ideari romàntic amb les trivialitats i les exigències de la vida domestica. De fet, la raó d’abandonar la casa fou el creixement de la família. Es visita una bona part de la casa on es troben mobles de l’època i objectes que pertanyeren a la família. Un dels més interessants era el del passaport del poeta que contenia una descripció física amb la que jo mateix podia sentir-me identificat així com el 90% dels homes que conec, cosa que em feu pensar a la poca fiabilitat que podien tenir els passaports a l’època anterior a la invenció de la fotografia. (de la qual cosa es pot inferir que l’època de la llibertat enyorada per Pla no fou tant el producte de conviccions més liberals, com ell sembla insinuar, sinó de l’endarreriment tecnològic i si això és així, em sembla que el futur el tenim ben magre). No he llegit gaire Wordsworth; quan em vaig interessar pel romanticisme anglès foren Coleridge i Blake entre els poetes els que ocuparen la meva atenció. Sempre vaig preferir però el romanticisme anglès a l’alemany, massa tendent a la grandiloqüència i massa influït per la filosofia alemanya (no he pogut estar-me mai de pensar que la bogeria de Hölderlin fos un fet desconnectat de la seva íntima i jovenívola amistat amb Schelling i Hegel).En tot cas em resulta agradable veure el paisatge que els envoltava i que constituí la seva inspiració, la imatge de la natura des de la que modelaren la seva concepció. No vull pecar d’ingenu i per tant negar que com a tot arreu també aquí podem fàcilment trobar estratègies de mercadotècnia ben desenvolupades, però en un cert sentit em sembla molt digne d’ésser envejat, aquesta resolució en mantenir viva la memòria dels seus autors o simplement el fet que un poeta de fa dos segles sigui prou conegut per esdevenir l’objecte d’un destí turístic.