Charlton Heston

Mentre em preparava per sorgir a passejar pels boscos del Lake district, vaig veure al teletext de la BBC, la notícia de la mort de l’actor Charlton Heston. L’obituari era força complet i feia referència especial a Ben-hur, que potser fou el seu film més popular. Es feia també referència a les seves opinions polítiques del darrer temps, absolutament impresentables des de la perspectiva europea, cosa que potser no sigui tan important al capdavall. No he llegit res del que s’ha publicat a l’estat espanyol, tot i que imagino que també s’haurà parlat molt d’aquesta dimensió pública de l’actor, enfosquint el fet que era una presència cinematogràfica de primer ordre. A mi m’agradaria dir dues coses que no deia el text de la BBC (la segona no podia dir-la). En primer lloc, que fou Charlon Heston el responsable últim que es pogués filmar un dels millors films americans dels cinquanta Lust for evil. En un principi, la universal havia contractat Orson Welles només per fer un treball d’actor, fou la insistència d’ Heston, que acceptà d’entrada el projecte pensant que Welles seria el director, la que força als directius a admetre que Welles dirigís també la pel·lícula, gaudint així de la seva darrera oportunitat de treball a Hollywood com a director. En segon lloc, recordar que Heston fou un dels protagonistes d’un dels moments més impactants que he viscut a un cine (concretament a un cine proper a casa meva, l’Urgell), de fet, el primer que recordo clarament: la seva maledicció a tota la nostra civilització proferida a l’acabament de The planet of the apes.