aspiracions no reeixides

Mirar el cel, sentir les orenetes, badar,
contemplar la vaguetat de la vida de les coses,
desfà els nervis. La joventut és trista perquè
aquesta edat només es té receptivitat --em penso--
per a les coses inconcretes, és a dir,
per al no-res.

Si hom cerqués alguna cosa així com un programa vital em sembla que difícilment en podrà trobar cap de millor. Corol·lari pedantesc en relació a una possible filosofia de la història: malaurades les èpoques on només la joventut es considera digna d’una vida plausible