Retrobament amb Joan Fuster

He estat llegint darrerament Joan Fuster en concret un llibre intitulat Contra Unamuno i tots els altres, una recopilació de diversos articles apareguts als diaris. Feia temps que no llegia aquest autor, tot i que havia fruït molt d’alguns dels seus llibres d’assaig com el diccionari per a ociosos (del qual vaig adquirir fa poc una traducció anglesa) i tinc la sensació que Fuster és un personatge a hores d’ara poc llegit i un cert incòmode. Mentre que per exemple un autor proper com Pla és a hores d’ara un referent indiscutible i hi ha un consens prou ferm sobre el valor de la seva obra no passa el mateix amb Fuster. Potser té a veure el fet que la truita ha girat i ens resulta més políticament correcte el conservadorisme de Josep Pla que no pas el progressisme de Fuster, tot i que ambdós termes requeririen matisacions. Tampoc ajuda el fet que Fuster fos valencià i els catalans ara per ara no sabem gaire que fer ni que pensar dels nostres veïns del sud potser molt semblants, però del tot oposats a llurs eleccions polítiques. En tot cas, si algú vol començar a hores d’ara amb Fuster, el diccionari esmentat seria una molt millor introducció que no pas la recopilació que motiva aquest post. Els textos foren escrits a mitjans dels setanta en castellà, com Pla Fuster havia de guanyar-se la vida escrivint, i han estat traduïts per Ferran Garcia Oliver. El resultat no és imponent potser perquè, com diu el traductor, el castellà de Fuster no era gran cosa i també perquè em sembla que l’espai dels articles sovint resulta massa limitat per poder pensar a fons. Fuster era un assagista i el gènere requereix una llibertat que el format periodístic no sempre és capaç de fornir. Al traductor li molesten o li resulten curioses algunes eleccions de Fuster. Jo no ho veig tan clar. Potser no era gens distingit veure Ironside, però als setanta ho feia gairebé tothom. Preferir Frank Capra a Ingmar Bergman és una elecció discutible, però del tot raonable. Ser un autodidacta filosòfic que posa com el seu llibre preferit El convit platònic, des del meu punt de vista demostra sensibilitat filosòfica tot i que hagués estat més fàcil posar l’Althusser o el Popper de torn ... En tot cas recomano el primer article per a tots els que com jo estem traumatitzats per aquests escrits que a la península ibèrica passen per Filosofia: la retòrica buida orteguiana o la pirotecnia de don Miguel. Fuster s’atura molt a una de les seves sentències escrites precisament contra Jaume Balmes: prefiero desbarrar con ingenio a acertar con ramploneria. És d’agrair que algú sigui capaç d’escriure una frase així. Ell mateix t’estalvia el treball de fer-ne la crítica.