Elogi del vianant

He llegit darrerament l’elogi del vianant que Manuel Delgado publicà fa tres anys. No és pas un moment inoportú llegir alguna cosa sobre el Forum precisament ara quan estem cridats per fer balanç d’aquest període a les urnes. Tanmateix, tres anys són molt de temps per a un país on, segons enquestes com les que publicava diumenge passat El Pais, coses que van passar fa tres mesos ja semblen estar del tot oblidades. Suposo que tampoc hauríem de fer-nos gaires creus si la gent és feliç amb el que té. Hom no pot estar d’acord amb molts dels enfocaments realitzats pel professor d’antropologia, però la seva dissensió és francament saludable en un país ple d’estomacs agraïts. Els continguts del llibre són interessants com a recordatori d’allò que ha estat passant a Barcelona i és d’interès per a tots els que tinguin una vincle especial amb aquesta ciutat; al capdavall, el lligam amb la ciutat per a molts és més fort que el lligam amb el país. El llibre m’ha interessat perquè dona una clau important per entendre Catalunya: la idea de la col·lisió entre dos nacionalismes és insuficient. De fet, enfront del discurs nacionalista català i l’opció espanyolista, hi ha hagut una tercera via que fora la del discurs on la centralitat cultural es reduïda a una ciutat que bé és presentada com essencialment diferent del país o bé redueix el país a ser tan sols el seu hinterland. Aquest tercer actor a l’escenari del país és un element fonamental per entendre que ha succeït als darrers quinze anys. Tot i que el punt de partida és un sentiment difús com aquell amb el que m’he identificat, hi ha hagut, bàsicament per cercles propers a l’ajuntament i al PSC, intents seriosos (dins del que el país dona de si) de sistematització d’aquesta proposta. Un bon conjunt de literatura que segurament ningú s’ha mirat gaire, però l’estudi de la qual no fora debades per qui tingui temps o ganes (cosa que certament no és el meu cas).