Després de l'ateisme

Darrerament he llegit el llibre de Mark Vernon After Atheism. El llibre és en bona part una resposta a les defenses de l’ateisme com les fetes per Dawkins o Hitchens, que han estat best-sellers a les llibreries del Regne Unit. Vernon parla des del testimoni de l’existència personal, ordenat com a sacerdot anglicà estigué durant anys exercint el seu ministeri fins que una crisi de fe li dugué a adoptar una posició atea. Això però no fou el final, tampoc aquesta posició li deixava tranquil; s’obrí una nova crisi que acabà en nou canvi d’actitud: la defensa de l’agnosticisme que constitueix la raó de ser d’aquest llibre. Possiblement l’element més sorprenent d’entrada és la referència intel·lectual que s’utilitza per fer aquesta defensa de l’agnosticime, precisament Sòcrates. He de confessar que quan vaig llegir el llibre això em causà un cert recel. De fet, des del temps de la facultat he estat educat per sentir un aversió envers els intents freqüents per barrejar Plató o Sòcrates, als nostres conflictes (Popper és l’exemple per excel·lència). Tanmateix pensant-ho més a poc em poc, em sembla que Vernon té raó. Al capdavall, la filosofia com a tal no pot triar una altra cosa que ser agnòstica i Sòcrates és evidentment la filosofia. Des d’aquesta perspectiva la relació amb la religió ja no és d’antagonisme sinó que es tendeix a convergir amb una certa part del cristianisme que possiblement no és la predominant en cap sentit, però que sí té una significació intel·lectual real: la dels que viuen la religió no des de la certesa sinó des del dubte. El llibre de Vernon és possiblement innecessari pels tots els que mantenen present i viu el gran debat sobre la relació entre religió i raó que tingué lloc a l’Europa del XVII i del XVIII i que culmina amb la filosofia de Kant (la fonamentació més seria de l’agnosticisme, mentre que Plató i Sócrates foren la constatació efectiva). D’aquests en queden pocs, em temo, i per aquest sector del públic la reflexió de Vernon és convenient. Entre els lectors per tant pels quals el llibre seria profitós, cal incloure a Hitchens, Dawkins,Bennet i en general tots els estan revivint l’anhel evangelitzador del cristianisme per defensar el seu credo ateu fonamentant-lo a un cientisme poc científic. Perquè, com ens recordava Gray aquest passat cap de setmana a les pàgines de The Guardian la teoria del disseny intel·ligent no té gens de científica, però el darwinisme quan surts dels estrictes àmbits de la biologia, per parlar de memes posem per cas, tampoc. Massa soroll per a no res, potser per això el llibre de Vernon entèn que allò propi de l’agnosticisme és una defensa del, cada cop més rar , silenci, la posició per cert que Plató personalment adopta en tots els seus diàlegs.