L'exemple escocès

Alguna vegada he tingut l’oportunitat de plantejar la meva enveja per la tranquil·litat amb la que en el Regne Unit es tracta el tema de la possible secessió escocesa. Caldria dir també que és igualment envejable la franquesa. Els britànics en general estan mols interessats per la història, però són escèptics enfront les conclusions a extreure. Els catalans em sembla que fan exactament el contrari. Per això, aquí la qüestió tampoc gira tant en torn de la rectificació del passat, com de la construcció del futur. Els escocesos que volen ser independents tenen uns ideals concrets que són Irlanda o Noruega, nacions semblants a la seva que ara per ara formen part del sector més dinàmic d’Europa. Dubto si a Catalunya algú té un projecte tan clar de futur, tant dels que volen quedar-se com dels que voldrien anar-se, tot i que certament hi ha d’altres que ja el tenen per Catalunya.