Joia

Vivim contínuament amb l’oblit d’allò més definitori, més essencial; ignorant deliberadament el fet crucial de la nostra irredimible, extrema fragilitat. Potser sempre ha estat així, però aquests temps que alguns sociòlegs defineixen com post-materialistes en ajuda especialment. Al capdavall, la gana ajuda a arrelar-nos a la realitat, pel contrari l’agonalitat tendeix a posar-nos el miratge de divinitats fictícies. Tanmateix, estem llançats al temps que en toca viure i les possibilitats de sortir-se del guió marcat són migradetes. En tot cas, he començat aquest post pensant en el meu cunyat Dani que ens ha fet un bon ensurt tot i que ara tot sembla indicar que ja se n’està sortint. Més enllà de la qüestió de l’ateisme o el teisme, més aviat secundària, allò important per a una mentalitat filosòfica és aprendre a estimar la necessitat. L’extrema dificultat de fer això explica perquè és impopular i en molts sentits inacceptable la vida filosòfica. Malgrat tot, en sento extremadament feliç de no haver hagut de provar finalment la meva virtut filosòfica. La necessitat ha estat al capdavall benèvola.