2/26/2008

Joia

Vivim contínuament amb l’oblit d’allò més definitori, més essencial; ignorant deliberadament el fet crucial de la nostra irredimible, extrema fragilitat. Potser sempre ha estat així, però aquests temps que alguns sociòlegs defineixen com post-materialistes en ajuda especialment. Al capdavall, la gana ajuda a arrelar-nos a la realitat, pel contrari l’agonalitat tendeix a posar-nos el miratge de divinitats fictícies. Tanmateix, estem llançats al temps que en toca viure i les possibilitats de sortir-se del guió marcat són migradetes. En tot cas, he començat aquest post pensant en el meu cunyat Dani que ens ha fet un bon ensurt tot i que ara tot sembla indicar que ja se n’està sortint. Més enllà de la qüestió de l’ateisme o el teisme, més aviat secundària, allò important per a una mentalitat filosòfica és aprendre a estimar la necessitat. L’extrema dificultat de fer això explica perquè és impopular i en molts sentits inacceptable la vida filosòfica. Malgrat tot, en sento extremadament feliç de no haver hagut de provar finalment la meva virtut filosòfica. La necessitat ha estat al capdavall benèvola.

Etiquetes de comentaris: ,