Tutankhamon al Dome

Ahir vaig anar per primera vegada al Milenium Dome, l’ultramodern edifici que fou un dels fracassos simbòlics de Toni Blair. Un edifici ultramodern dissenyat per Richard Rogers, on s’invertiren 800 milions de lliures sense que ningú sabés ben bé quina era la utilitat de l’edifici. En tot cas és la cúpula més gran del món. Està situat a Greenwich a la vora del riu i a una milla i mitja del parc. És fàcil arribar-hi perquè hi ha una parada de la Jubilee line, que personalment m’agrada més que l’edifici, el qual no m’impressiona especialment. Ara el Dome ha recobrat vida gràcies a la companyia telefònica O2 que ha reconvertit part de l’edifici en una sala de concerts on per exemple aquest mes actuaren les Spice Girls, reunificades per felicitat dels tabloides i d’una bona part del públic britànic, tot i que sembli difícil de creure. Ahir hi havia molta gent i l’ambient em va recordar una mica el del Maremagnum barceloní quan el van obrir i estava de moda. La part central és un “carrer” ple de restaurants que a les set de la tarda estaven plens de gom a gom mentre la gent feia cua esperant una taula lliure; un esport, fer cua als restaurants, que als anglesos els hi agrada molt i que jo soc incapaç de practicar. El motiu de la meva visita era l’exposició organitzada entorn de la figura de Tutankhamon on es mostren molts dels objectes trobats per Howard Carter quan obrí el seu sepulcre tancat més de tres mil anys. Hi ha moltes peces interessants, però s’han quedat a El Caire la mòmia, cosa comprensible atesa la raonable política en aquest sentit del govern egipci, i la mascara funerària, cosa més incomprensible perquè la publicitat suggereix molt clarament la presència d’aquest objecte meravellós i fascinant. Això fa que la relació entre l’exagerat preu de l’exposició, quinze lliures el dies feiners, vint els festius, i allò que veus no resulti del tot satisfactòria, especialment a una ciutat on hi ha un museu com el britànic que és del tot de franc. L’exposició però estava ben presentada i oferia una informació adient no només sobre la figura del jove faraó sinó sobre tota la divuitena dinastia.