12/13/2007

John E. Millais


John Everett Millais és un dels pintors més importants del XIX anglès, potser el més significatiu de la generació següent a Turner. Membre de la germandat pre-rafaelita i molt vinculat al teòric John Ruskin, la seva dona Effie havia estada casada primer amb Ruskin. La seva carrera fou llarga i plena d’èxit, tot i que no gaudí gairebé mai d’encàrrecs de la casa reial. La Tate Britain li has estat dedicant una exposició antològica partint de l’ample fons del que disposa i d’obres que es poden veure a altres museus britànics. La sales més interessants són pel meu gust, la primera i la última. A la primera hi ha les mostres de la seva connexió amb els pre-rafaelites. En aquesta sala ha estat ubicat el retrat d’Ofelia que és potser la seva obra més coneguda i que normalment ja es pot veure a la Tate. És un testimoni interessant d’un grup de pintors que volien ser deliberadament arcaics per les seves propostes i que eren radicalment moderns per la justificació que feien de la seva pràctica artística des d’un programa teòric-estètic. La darrera sala està dedicada als paisatges escocesos que constituïren el seu motiu favorit, exercitat a les seves vacances quan fugia dels seus treballs més comercials. Són quadres normalment de gran format, que excel·leixen en la recreació d’una lluminositat molt original i al mateix temps molt propi de la tardor a les terres del nord de l’illa. Entre mig hi ha una mica de tot. Obres més reeixides i d’altres més convencionals, sempre però amb un grau de destresa tècnica considerable. El retrat té molt sovint un interès limitat. Són un objecte molt trillat i sovint acaben essent simplement ridículs, com ja advertia Pla dels retrats fotogràfics. Alguns dels de Millais sense caure en aquest extrem són intranscendents; d’altres com el que pintà de Ruskin , amb el rerefons d’una cascada, són excel·lents, com molts dels que tenen com objecte noies en el trànsit de l’adolescència a la joventut. El que més copsa la meva atenció fou el dedicat a una noia sonàmbula. Proper a la teoria desenvolupada a finals del nou-cents anglès de l’art per l’art Millais hagué de veure la utilització d’un dels seus quadres, un retrat del seu net fent bombolles de sabó, com a motiu publicitari. Tot i que intenta recórrer a la justícia fou debades. No havia pensat mai a fer cap copyrigth, cosa que el defineix definitivament com un artista del passat.

Etiquetes de comentaris: , ,

2 Comments:

Anonymous Alexandre said...

Per agrair un post pre-rafaelita, et deixo precisament un retrat de Millais fet per David Wylkie Wynfield. Només que fotogràfic:

http://www.npg.org.uk/live/images/edupics/mw04411.jpg

Aquest el vaig descobrir just a l'època que me'n vaig anar a viure a Londres, en una exposició de la National Portarit Gallery. En aquella època (encara ara en certa manera) jo sentia una veritable follia pel pre-rafaelisme i aquesta mostra de retrats va ser-ne el zenit.
De fet, no sé quina part -important en tot cas- del meu afany de passar uns mesos a Londres sense gaire ofici ni benefici va tenir a veure amb aquesta quimèrica colla i també quina part de la meva percepció i record de Londres no està encara impregnada dels seus colors, formes i atmosferes.

http://vestigis.wordpress.com

4:33 p. m.  
Blogger Jordi said...

Moltes gràcies Alexandre m'alegra la teva follia pel pre-rafaelisme i també em sento proper al teu comentari sobre aquesta ciutat que és un gran escenari pictòric

6:29 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home