I'm a Teacher, get me out of here!

I’m a teacher, get me out of here! és la crònica feta per Francis Gilbert, el cap de departament d’anglès d’un centre de secundària londinenc, de la seva entrada a l’ofici. El vaig comprar quan vaig venir a viure aquí i crec recordar que el llibre va tenir un cert èxit, potser perquè a la gent li agraden les cròniques negres sobre l’institut, un fenomen sobre el qual potser alguna vegada valdria la pena reflexionar. La seva temàtica recorda evidentment la petita crònica d’un professor de secundària que fou un èxit també a Catalunya no fa gaire anys. M’hagués agradat fer-li una mirada a aquest darrer llibre, però hi deu ser a alguna caixa dins del garatge del meu pare, al seu purgatori provisional que encara ha de durar uns anys. He de parlar doncs de memòria, cosa força arriscada però necessària perquè segurament en aquest cas el contrast es il·luminador de les diferències entre ambdós països tot i que la història que expliquen és la mateixa: l’estranyament d’un noi jove, que més o menys s’ha cregut una bona part de les coses que li explicaven a la universitat, quan es troba palplantat i desemparat a aquest mon del tot hostil a la cultura, que ara per ara són les aules de secundària. Això és l’element comú indiscutible, les diferències però són significatives. Al llibre anglès els dolents de la història son els inspectors, el llibre de Sala no sé si arriba a esmentar-los, cosa que fora coherent amb el fantasmagòric paper desenvolupat pels inspectors d’educació al nostre país. També sorprèn la rapidesa amb la que Gilbert veu clar des del principi la necessitat d’adoptar principis de metodologia activa, cosa que al llibre de Sala pròpiament no apareix i que certament no és l’estil de l’ensenyament català. Al Regne Unit el consens sobre la impresentabilitat de la classe magistral és molt més fort del que pugui haver a Catalunya. Al capdavall, el llibre de Gilbert és més amarg del que pugui ésser el de Sala. Gilbert fa una constatació que jo no recordo tan clarament expressada al llibre de Sala: l’escola no és a hores d’ara cap mena d’instrument per lluitar contra la desigualtat i les injustícies socials. Gilbert comença al mon de l’ensenyament precisament per fer això i ràpidament el desencís es produeix. No recordo, puc però equivocar-me, que el malestar de Sala tingui aquestes causes. El llibre català el recordo com a melancòlic, d’un mon que potser mai no va existir del tot. El llibre anglès és més irònic i més rabiüt. Potser també perquè la marginació social era una qüestió molt més punyent al Londres de John Major que a la Pineda del darrers anys del pujolisme.