Lancelot du lac

Lancelot du lac és potser el més estrany dels films de Bresson. L’únic situat en època no contemporània i el primer o el segon rodat en color. La pel·lícula té un cert punt de confusió narrativa, cosa que no és gaire freqüent en el cine de Bresson generalment molt clar. No crec que tingui la capacitat de subjugació de pel·lícules com Pickpocket o au hasard Balthasar, però és molt interessant dins de l’obra bressoniana perquè planteja el tema oposat al que havia definit les seves grans obres dels anys cinquanta. Si aquests films parlen fonamentalment de la donació de la gràcia, el tema de Lancelot du lac és la pèrdua de la gràcia, reflectida en aquesta crònica dels últims moments i per tant de la degradació del regne de Camelot. Com era d’esperar l’edat mitjana de Bresson no té gaire res a veure amb els models hollywoodencs. És un film gairebé sense decorats, d’una austeritat visual que contrasta amb la riquesa de la banda sonora intensament treballada. A diferència del cine clàssic d’aventures Bresson renuncia a intentar cap mena d’estilització de la mort, la qual es presentada amb grolleria i brutalitat. Presentà el film la seva vídua que insistí a l’ambigüitat del film. En definitiva, hom tant pot pensar que la condemnació pot venir de l’amor il·legítim dels protagonistes com de la manca de fermesa en aquest amor.