Imaginació

L’activitat que aquest any he triat per no quedar-me tancat en el ghetto espanyol on visc és fer un curs sobre escriptura de guions cinematogràfics. És un curs eminentment pràctic i l’objectiu final es fer un guió curt per un film d’una durada entre 4 i vint minuts. Pel meu anglès és un desafiament de primer ordre. He d’escriure molt, ràpidament i amb precisió, coses les dues últimes més aviat complicades. De moment, treballem poc amb film grans perquè el nostre professor està interessat als curts més que als llargmetratges. Tanmateix, més enllà de les problemàtiques lingüístiques que començo a pensar que ja mai no s’endreçaran del tot, el text és un desafiament terrible per a la meva capacitat. Aquestes setmanes estic copsant alguna cosa que ja sospitava i ara sé de cert. La meva imaginació està en un estat entre rovellada i morta. Potser Borges tenia raó i aquesta és la malaltia més comuna entre els homes de lletres, però això tampoc no és una consolació. Com tampoc ho és el pensar que de fet no cal inventar històries, perquè en conec de molt bones que puc convenientment reciclar o fins i tot pensar que d’històries originals no hi ha més enllà de dues dotzenes.