Adam i Eva

Ja he parlat un altre vegada a aquest dietari de la Courtauld Gallery, una col·lecció artística de primer ordre que queda un xic enfosquida per la riquesa i abundància de l’oferta museística d’aquesta ciutat. Aquest estiu han estat oferint una exposició centrada en un dels quadres més importants de la col·lecció, l’Adam i Eva que Lucas Cranach el vell, pintà el 1535. L’exposició és interessant per la seva concepció que defuig el caràcter enciclopèdic. La seva proposta és mirar a fons essencialment una única obra, la ja esmentada. Tot el material present a la resta de la sala està subordinat a entendre i fruir de l’obra que constitueix el seu centre. De fet, a més del quadre esmentat hi ha diversos dibuixos, alguns probablement apunts per l’obra final, i dues altres obres de Cranach on també es mostra el seu interès pel cos humà nu: Cupido queixant-se a Venus (national Gallery) i Apol·lo i Diana de la col·lecció privada de la reina. Quan parlem de renaixement hom sovint queda enlluernat per la brillantor de l’art italià i deixa en un relativa foscor allò esdevingut a altres contrades com els països germànics, cosa natural però un xic injusta. Jo personalment vaig passar una bona estona, en part revivint uns dels descobriments més agradables fet al temps de la universitat: l’obra de Gombrich, Iconae Symbolae, que ens descobrí M.A.Granada i que obrí una dimensió nova per la valoració d’autors com Botticelli, tot mostrant que més enllà de la dimensió merament formal, els quadres eren elements de difusió del neo-platonisme. La perspectiva amb la que cal apropar-se a Cranach no és diferent tot i que si ho és el context cultural, ja no neoplatònic sinó cristià reformista. En tot cas per més informació sobre Cranach i aquesta exposició podeu consultar la següent adreça:
http://www.courtauld.ac.uk/gallery/exhibitions/2007/cranach/info.html
(per cert m’agrada molt l’expressió d’aquest Adam que no ho acaba de veure clar. Més que cap altre cosa és per això del no veure clar que és l’home primordial)