Norfolk

Fa dos caps de setmana varem fer una petita sortida per veure la costa de Norfolk. Fou un viatge accidentat perquè varem esmerçar més temps del que pensàvem cercant lloc per aixoplugar-nos. No és pas que Norfolk sigui un lloc de turisme massiu, però feia bo, el lloc és ben atractiu i l’oferta hotelera no és gaire gran. Per un nadiu de Catalunya constitueix un espectacle gairebé exòtic un país amb kilòmetres i kilòmetres de costa verge, sense edificacions i amb una vida natural sorprenent, rica i variada. En aquest cas però la naturalesa ha ajudat, ja que des fa tres segles el mar s’ha anat retirant. Per això, molts pobles de la part més bonica de la costa afegeixen al seu nom next-the-sea perquè tot i que estigueren a tocar ja s’han allunyat un parell de milles. A Blakeney, per exemple, ha calgut un canal per fer operatiu el port almenys quan la marea puja. A diferència de quasi tota la resta de la illa la sorra de les platges és molt fina. La diferència entre els nivells de la marea és molt pronunciat, de kilòmetres diria jo, i això crea una sensació de molta amplitud en el moment de la marea baixa. Als dos extrems hi ha els dos pobles més gran. D’una banda Hunstanton, un poble típic de costa anglesa amb les barraques d’atraccions i els llocs de fish and chip i marisc fresc, i Crommer amb la mateixa mena de cutrerio, però en un emplaçament privilegiat, a un lloc on la línia de la costa fa un angle de noranta graus. Entre tots dos lloc hi ha els pobles ja esmentats i quasi tota la costa és una successió de reserves naturals. Nosaltres hi varem gaudir de potser la millor passejada que hem fet a aquesta illa. Des de la platja de Cley varem caminar unes quatre milles seguint la direcció de la costa, en direcció Oest envers el Blakeley point. A l’esquerra veiem zones de maresmes, mentre a la dreta veiem la línia de costa retrocedir, lenta i incessantment. Entorn del refugi del National Thrust hom pot passejar per una zona de dunes, tornant després al camí de la platja i reprenent la direcció que dúiem, varem trobar una colònia de foques que gaudien del dia solejat i de l’espectacle ofert pels caminaries que quan arribàvem no podíem resistir la temptació de jeure a la sorra per descansar i mirar-nos-les. Estratègicament col·locades, un braç de mar ens separava, passarem una bona estona contemplant, essent contemplats i fent fotos com aquesta: