Escenaris d'estiu (II): Alquezar

Aragó, en concret, la vila d’Alquezar fou el segon escenari fonamental de les passades vacances. Només varem poder estar una setmana però estigué molt ben aprofitada ja que la varem compartir amb el Xavi, l’Olga i els seus dos fills: el Marc i la Jùlia. Com que no puc de cap manera ésser imparcial no ho intentaré i proclamarà com tota la resta de la meva família el meu absolut entusiasme per les dues criatures. Varem veure algunes coses dels voltants d’Alquezar però no passaria res si no haguéssim anat enlloc, perquè les hores volaven contemplant i participant al joc dels dos menuts que es porten en tots els casos d’allò més bé, ja que malgrat la seva curta edat ja tenen la virtut de la discreció. Sobre el seu aspecte físic no en parlaré gaire ja que la imatge parla per si sola. Si dir que el Marc, és com una mena d’encarnació de la idea platònica de la tendresa i tot apunta a pensar que serà un tipus reflexiu per la seva capacitat d’atenció, la seva germana, ben diferent, té un somriure encisador i tinc la impressió que el sentit de l’humor serà possiblement un dels seus punts forts.
Com és el cas de molts catalans un part de les meves arrels són aragoneses i he de dir que aquest tros del país aragonès que he vist em va agradar força. Alquezar, per exemple, és fonamentalment una Kasbah i conserva un patrimoni arquitectònic popular de primer ordre. Buera té un museu de l’oli que va entusiasmar al meu nebot i també a mi mateix, tot i que no puc estar segur de si fou per les mateixes raons. Probablement el fonament fort de les identitats més que en entelèquies metafísiques està en saber-ne gaudir i fruir de matèries com l’oli d’oliva. La riquesa i la personalitat del país aragonès és indubtable i la seva alteritat és relativa. Un lloc, en tot cas, per retornar-hi sovint.