Pas de l'Ecuador

Si el ministeri d’educació no acaba considerant que soc un individu indesitjable, cosa improbable estadísticament però no impossible, avui he fet el pas de l’Ecuador de la meva estada a Londres. A partir d’ara descomptem. La cloenda del curs ha estat un claustre on he vist alguna de les votacions més estranyes que he presenciat mai, i això ha alleujat mínimament l’avorriment, i un Consell escolar que no s’ha dut a terme per manca de quorum (només hi eren els professors que som els únics que estem obligats a restar-hi). Tot està passant ben ràpid i la sensació és que queda molt, massa, a fer. Cal gaudir d’aquesta situació tan adient per facilitar mirar les coses des de fora la qual cosa, atès el país que tenim, és d’agrair. L’any vinent em centraré molt en donar un impuls al meu anglès i fer-me pesat amb la il·lustració anglesa. Això serà però més endavant. Fora de Londres, aquest dietari no té sentit i plegaré uns quants dies. Bon estiu a tothom