Orientalisme i religió

La cloenda, provisional, d’aquest curs dedicat en bona part de les meves estones de treball no remunerat a les cultures orientals, ha estat la lectura del llibre de Peter King Orientalism and Religion. King és professor de la universitat de Stirling i autor d’una de les més citades introduccions al pensament hindú i budista. La seva inspiració és l’obra de Foucault i el seu treball em sembla imprescindible per prendre consciència de les dificultats que pels occidentals té la comprensió de les cultures orientals. La única possibilitat per tant de fer aquesta tasca amb un mínim aprofitament. La conclusió que se’n desprèn del llibre és el caràcter equívoc de fer afirmacions com dir que “el pensament hindú és essencialment místic”, “el budisme és una religió” o fins i tot parlar de la nació India. Totes aquestes expressions no tenen sentit sinó és des d’una conceptualització del tot occidental i per tant completament aliena als fenòmens que tracta de descriure o, dit de manera menys innocent, de construir. La construcció de la India com a referent cultural és inintel·ligible, per exemple, sense l’aportació del romanticisme europeu des d’una doble vessant: primerament inventant el mite de la India mística com instrument de la seva lluita contra la modernitat occidental, després inoculant a algunes ments indies un virus del tot occidental, el nacionalisme, i consegüentment la necessitat de buscar senyals d’identitat per la nació India. El llibre també incideix en el caràcter gens innocent d’aquesta construcció que definia uns estereotips defensors en el fons de la situació colonial. Igualment el llibre és útil per no mitificar el fenomen de la religió. Fins i tot els més optimistes defensors de la popularitat essencial de la filosofia són ben conscients que les idees dels filòsofs no són representatives del seu temps i del seu país. Hi ha molts motius per llegir les Meditacions o els Pensaments, però en cap cas pot esser veure que pensava el francès mitjà del XVII. Amb la religió s’esdevé el mateix, la subtilitats de al teologia catòlica tenen relativament a veure amb les creences i les pràctiques dels senyors que van l’església del poble, a qualsevol poble. Res d’essencialment diferent passa amb l’hinduisme o el budisme, especialment en el cas d’algunes formes del segon, molt populars a Occident potser perquè quan hom estudia el seu origen veu una impensable en principi influència del pensament occidental. L’orientalisme sovint no és sinó una sofisticada forma de narcisisme.