John Gray

Ahir a la tarda a la llibreria Foyles es va fer la presentació del darrer llibre de John Gray, Black Mass. Vaig saber-ho amb prou temps com per què em fos fàcil trobar dues entrades, cosa que no hagués estat possible si hagués volgut anar a última hora. Gray va estar fa poc al CCCB com em ell mateix em va recordar quan li vaig demanar que em signés un exemplar del seu llibre i vaig dir-li el meu nom. Dels llibres de filosofia d’autors anglesos, els de Gray em semblen el més estimulants i els més original amb molta diferència. En aquests anys he conegut els 4 llibres que ha publicat als darrers temps i ahir vaig adquirir un exemplar d’un títol de la primera part de la seva producció, més acadèmica en general, que estat publicat a clàssics Routledge. Gray és un pensador profundament escèptic que es malfia dels que tenen la il·lusió de pretendre conèixer que serà el nostre futur. Per això de jove fou antimarxista i ara és un denunciant del caràcter utòpic inherent al liberalisme que parcialment explica la catastròfica situació d’Irak (un trajecte més digne que el fet pels que de joves eren marxistes i ara són liberals). Tenia curiositat per veure el personatge que en molts escrits es mostra com un filòsof rabiüt, però el fet cert és que no ho sembla gens. És un home d’una cinquantena, de considerable alçada des del punt de vista mediterrani, amb una certa timidesa i una dicció anglesa implacable, com és d’esperar d’algú format a Oxford, com crec que és el seu cas. El seu llibre començà amb la següent afirmació que des d’allò que m’ensenyaren a la facultat és certament herètica: Modern politics is a chapter in the history of religion. D’entrada però em sembla que no s’equivoca gaire. Especialment si com cada cop estic més convençut fem l’esforç d’aplicar una perspectiva etic a les nostres realitzacions cultural com Montaigne assolí fer de manera magistral al seu diàleg els Cannibals (Montaigne és per cert l’únic autor que cità). La conferència no comença així sinó amb l’explicació del que definí com un fet: el primer acte de l’equip de l’actual president Bush quan ocupà la Casa Blanca fou la realització d’un exorcisme a les habitacions que havien estat ocupades per Hillary Clinton, les institucions seculars no garanteixen a hores d’ara una política secular. No vull entrar en gaire detalls sobre la conferència. Els propers dies em llegiré el llibre i podré explicar alguna cosa del seu contingut. D’entrada no veig però gaire elements nous en relació amb els anteriors, però potser és una impressió superficial. Acabaré així amb els darrers mots de la seva conferència que em sembla reflecteixen molt bé l’esperit del seu pensament: It is a mistake to expect very much of the end of the world